150 peces originals i un discurs en forma de còmic formen l’exposició sobre el parc neolític de la Draga que es pot visitar al Museu Darder

L’exposició “La Revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis” es pot veure, en petita escala, al Museu Darder de Banyoles des d’aquest divendres.

Inspirada en la gran exposició temàtica sobre el jaciment que es va poder veure als Museus d’Arqueologia de Catalunya tant de Barcelona com de Girona, i que properament s’instal·larà a Madrid, la nova exposició manté els mateixos àmbits que se seguien en la seva predecessora: l’emoció, l’anàlisi, la interpretació i la imaginació. En aquesta nova versió de “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis”, però, el discurs canvia i s’estructura com una història de còmic amb una estudiant d’arqueologia, la Joana, com a protagonista. D’aquesta manera es pretén arribar a un públic més jove. Els dibuixos estan fets pel dibuixant Quim Bou, i complementen als vídeos i les vitrines que s’exposen. A través de la protagonista, que ve a la Draga a fer les pràctiques universitàries, el visitant aprendrà els principals trets del jaciment neolític de la Draga.

Com en l’altra exposició, en aquesta nova versió també s’expliquen els resultats dels trenta anys de treballs arqueològics i la seva importància. El bon estat de conservació que presenten les troballes que s’han fet, ja que és un jaciment lacustre i la humitat i l’aigua ha permès conservar restes orgàniques, doten al Poblat Neolític de la Draga d’una importància internacional. És per això que, segons ha explicat el director en funcions del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Jusèp Boya, la intenció és que Banyoles tingui una gran exposició sobre el Parc Neolític un cop estigui acabat el Museu Arqueològic de Banyoles.

Després d’estar al Museu Darder, on es podrà visitar fins el 13 de gener, l’exposició es portarà als altres museus de l’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, fins el 2020.

150 peces originals i un discurs en forma de còmic formen l’exposició sobre el parc neolític de la Draga que es pot visitar al Museu Darder

150 peces originals i un discurs en forma de còmic formen l’exposició sobre el parc neolític de la Draga que es pot visitar al Museu Darder

L’exposició “La Revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis” es pot veure, en petita escala, al Museu Darder de Banyoles des d’aquest divendres.

Inspirada en la gran exposició temàtica sobre el jaciment que es va poder veure als Museus d’Arqueologia de Catalunya tant de Barcelona com de Girona, i que properament s’instal·larà a Madrid, la nova exposició manté els mateixos àmbits que se seguien en la seva predecessora: l’emoció, l’anàlisi, la interpretació i la imaginació. En aquesta nova versió de “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis”, però, el discurs canvia i s’estructura com una història de còmic amb una estudiant d’arqueologia, la Joana, com a protagonista. D’aquesta manera es pretén arribar a un públic més jove. Els dibuixos estan fets pel dibuixant Quim Bou, i complementen als vídeos i les vitrines que s’exposen. A través de la protagonista, que ve a la Draga a fer les pràctiques universitàries, el visitant aprendrà els principals trets del jaciment neolític de la Draga.

Com en l’altra exposició, en aquesta nova versió també s’expliquen els resultats dels trenta anys de treballs arqueològics i la seva importància. El bon estat de conservació que presenten les troballes que s’han fet, ja que és un jaciment lacustre i la humitat i l’aigua ha permès conservar restes orgàniques, doten al Poblat Neolític de la Draga d’una importància internacional. És per això que, segons ha explicat el director en funcions del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Jusèp Boya, la intenció és que Banyoles tingui una gran exposició sobre el Parc Neolític un cop estigui acabat el Museu Arqueològic de Banyoles.

Després d’estar al Museu Darder, on es podrà visitar fins el 13 de gener, l’exposició es portarà als altres museus de l’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, fins el 2020.

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per a millorar l'experiència de l'usuari i per a recollir informació estadística anònima sobre la navegació que s'envia a tercers per al seu processament.
Saber-ne més D'acord Continua sense galetes