L'Arxiu Comarcal ofereix una exposició virtual sobre la festivitat de Corpus al Pla de l'Estany

L'Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany ofereix, aquests dies, l'exposició virtual titulada "La festivitat del Corpus" amb l’objectiu de sumar-se a la commemoració dels 700 anys del Corpus a Catalunya i per recordar l'alegria, i l'esplendor, que es vivia antigament al Pla de l'Estany durant aquesta festivitat.

La festa del Corpus o d'"el cos de Crist", des d’època medieval, ha estat una de les festes religioses més importants de Catalunya. Enguany es celebren els 700 anys de la festa del Corpus més antiga de Catalunya, la de Barcelona, i els 566 anys de la festa del Corpus més ben conservada i més reconeguda, la Patum de Berga. Actualment, al Pla de l'Estany, només es celebra el Corpus al poble de Vilavenut, però fins fa 50 anys aquesta festivitat era tota una explosió d'alegria i de color que adornava amb catifes de flors totes les places, i els carrers, de la nostra comarca.

El testimoni escrit més antic de la festa al Pla de l’Estany el trobem l’any 1386. Aquell any a Banyoles es va crear la confraria de Corpus a l’església del monestir de Sant Esteve. També hi ha testimonis que s’hi feien dues processons de Corpus, la processó del monestir de Sant Esteve i la de la parròquia de Santa Maria dels Turers, a partir de 1617. 

El bestiari festiu s’usava per a escenificar, en ple carrer, petites obres de teatre que servien per a educar en la moral cristiana aquells que observaven la processó. Hi actuava el drac, que representava l'infern, l'àliga, que simbolitzava el poder, la mulassa i el bou, que encarnaven el naixement de Crist, els gegants, que figuraven reis, nobles o guerrers, i els capgrossos, que figuraven personatges còmics. Tot plegat era acompanyat per escolans i noies vestides de blanc que llançaven ginesta, d’altres flors i paperets. Després de la processó de Corpus, la festa s’allargava durant els vuit dies següents. Era l’anomenada octava de Corpus.

Més enllà de la ciutat de Banyoles, la diada de Corpus se celebrava arreu del Pla de l’Estany. Els actes, i la processó, del dijous de Corpus no tenien les dimensions de les de Banyoles, però sí que tenien la mateixa essència. Tots els pobles engalanaven els seus carrers amb catifes de flors, i altars decorats, per tal que hi passés la processó del Corpus Christi; i acabaven la festivitat amb balls i cantades. 

L'Arxiu Comarcal ofereix una exposició virtual sobre la festivitat de Corpus al Pla de l'Estany

L'Arxiu Comarcal ofereix una exposició virtual sobre la festivitat de Corpus al Pla de l'Estany

L'Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany ofereix, aquests dies, l'exposició virtual titulada "La festivitat del Corpus" amb l’objectiu de sumar-se a la commemoració dels 700 anys del Corpus a Catalunya i per recordar l'alegria, i l'esplendor, que es vivia antigament al Pla de l'Estany durant aquesta festivitat.

La festa del Corpus o d'"el cos de Crist", des d’època medieval, ha estat una de les festes religioses més importants de Catalunya. Enguany es celebren els 700 anys de la festa del Corpus més antiga de Catalunya, la de Barcelona, i els 566 anys de la festa del Corpus més ben conservada i més reconeguda, la Patum de Berga. Actualment, al Pla de l'Estany, només es celebra el Corpus al poble de Vilavenut, però fins fa 50 anys aquesta festivitat era tota una explosió d'alegria i de color que adornava amb catifes de flors totes les places, i els carrers, de la nostra comarca.

El testimoni escrit més antic de la festa al Pla de l’Estany el trobem l’any 1386. Aquell any a Banyoles es va crear la confraria de Corpus a l’església del monestir de Sant Esteve. També hi ha testimonis que s’hi feien dues processons de Corpus, la processó del monestir de Sant Esteve i la de la parròquia de Santa Maria dels Turers, a partir de 1617. 

El bestiari festiu s’usava per a escenificar, en ple carrer, petites obres de teatre que servien per a educar en la moral cristiana aquells que observaven la processó. Hi actuava el drac, que representava l'infern, l'àliga, que simbolitzava el poder, la mulassa i el bou, que encarnaven el naixement de Crist, els gegants, que figuraven reis, nobles o guerrers, i els capgrossos, que figuraven personatges còmics. Tot plegat era acompanyat per escolans i noies vestides de blanc que llançaven ginesta, d’altres flors i paperets. Després de la processó de Corpus, la festa s’allargava durant els vuit dies següents. Era l’anomenada octava de Corpus.

Més enllà de la ciutat de Banyoles, la diada de Corpus se celebrava arreu del Pla de l’Estany. Els actes, i la processó, del dijous de Corpus no tenien les dimensions de les de Banyoles, però sí que tenien la mateixa essència. Tots els pobles engalanaven els seus carrers amb catifes de flors, i altars decorats, per tal que hi passés la processó del Corpus Christi; i acabaven la festivitat amb balls i cantades. 

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per a millorar l'experiència de l'usuari i per a recollir informació estadística anònima que s'envia a tercers per al seu processament. Si ho accepteu cliqueu "D'acord"; si voleu més informació sobre la política de privacitat accediu a "Saber-ne més", o podeu continuar sense habilitar les galetes (l'experiència de navegació es podria veure afectada).